Aprofito l'article de la revista per penjar-lo al blog
El 20 de febrer vam ser testimonis d’un dels moments més esperats per milers de jugadors i fans de tot el món: l’arribada de Street FIGHTER IV a PlayStation 3 i Xbox 360. Més d’un any ha passat des del seu primer anunci, però per fi contem entre nosaltres amb el quart lliurament de la saga de lluita més famosa del món dels videojocs.
L’arribada del videojoc ha permès confirmar tot el que la gent ha vingut dient: Street Fighter IV ha estat concebut tenint en ment una idea molt clara, recuperar l'essència de la saga. Quan ens van arribar les primeres imatges d'aquesta quart lliurament, tots vam quedar una mica impactats pel nou disseny d'aquesta, no en va, el disseny era alguna cosa fora del que ens tenien acostumats i, encara que el seu estil 2D seguia intacte, es fonia amb un entorn tridimensional molt ben elaborat, que recordava clarament al segon lliurament de la saga, i pel que podíem apreciar, Capcom no ho ocultava. No obstant això totes els dubtes es van dissipar amb l'arribada del títol en la seva versió arcade, que ens van permetre confirmar que el rei havia tornat.
Veure Street Fighter IV és veure el desenvolupament que podia imaginar-se del videojoc a principis dels 90. Aquí tota la tècnica s'ha emprat perquè el joc sigui clàssic però no antic. Per començar, l’ Street Fighter IV segueix de forma escrupolosa la tradició de la franquícia de dotar d'un fil argumental per a cadascun dels seus lluitadors. Escollim un lluitador i, a partir d'aquí, se'ns aniran intercalant escenes de vídeos entre lluita i lluita, on ens explicaran la història d'aquest personatge a partir d’espectaculars seqüències d’animació amb estil manga.
Pel que fa a personatges, un total de 24 lluitadors es veuran les cares en aquest nou capítol. Gairebé tots els vam poder veure en les anteriors edicions, des del carismàtic i solitari Ryu al malvat i poderós M.Bison. Tots ells mantenen el seu clàssic repertori de moviments i atacs especials, encara que per descomptat tots han estat actualitzat i ampliats. Però l’Street Fighter IV ha volgut també innovar en aquest camp. Així, tenim a nous lluitadors com Rufus, “El fuerte”, Crimson Viper, Abel i per acabar Seth, qui farà els honors com a enemic final del joc. L’equilibri entre tots els clàssics i els nous és molt bo tant pel que fa a nivell de jugabilitat com en característiques de cadascun d’ells. És molt difícil trobar que un personatges sigui superior a un altre, la qual cosa permet que el títol sigui més assequible als usuaris menys experimentats.
Com en tot renaixement, els debutants i els experts es trobaran amb una sèrie de novetats en el combat. Aquests nous atacs permeten uns combats molt més intensos i espectaculars. Així, Street Fighter IV compta amb una sèrie d’incorporacions com per exemple els Super Combos, Ultra Combos, Moviments EX i el Focus Attacks. Aquest últim t’atorga protecció momentània d’alguns atacs del rival i retornen el dany del cop rebut multiplicat per dos. Això sí, a costa de la pèrdua temporal d’aquest mateix dany a la barra de vida.
Pel que fa als gràfics són òbvies les millores que s’han produït amb el salt de generació des de tots els angles: tant el modelatge dels personatges com dels escenaris són espectaculars. Només destacar que les expressions facials dels personatges. després de rebre un cop són genialment gràfiques. Podem veure, per exemple, els ulls de Blanka sortir-se de les seves òrbites després d'un cop fort a l'estómac, o la mandíbula de Balrog realitzar un moviment lateral impossible després de rebre un Shoryuken de Ken Màsters. Un altre dels aspectes remarcables del disseny és la manya amb el qual s'han dissenyat personatges i escenaris.
Capcom ha sabut durant tota la producció del joc anar millorant allò que no agradava als fans de la saga deixant un aspecte visual i uns dissenys realment increïbles. Els efectes de llums encaixen a la perfecció amb el color del títol, les animacions de cadascun dels personatges són excepcionals i cadascun dels personatges clàssics mantenen el seu esperit intacte, així com també els nous personatges encaixen a la perfecció tant amb l'esquema global del títol com amb els personatges clàssics.
La banda sonora és també quelcom renovat: tots els temes dels personatges i s'han creat nous temes per als nous personatges, la introducció i el menú, tot amb l'esperit que caracteritzava a "Street Fighter II". A més s'ha utilitzat a la majoria de dobladors originals per a la majoria de personatges excepte alguns amb els quals s'han comès veritables crims. En el menú d'opcions, podrem escollir l'idioma dels personatges, si volem que parlin en anglès o en japonès durant els combats i, només en la versió de PS3, podrem canviar l'idioma de la seqüència d'introducció del joc per a escoltar la cançó "Epic" de Faith No Habiti, en japonès.
Després de molta espera, l’Street Fighter IV proposa un mode online per al rei dels jocs de lluita. Per fi, els grans amants del gènere i d’aquesta saga tenen a la seva disposició un mode per combatre amb jugadors de tot el món. No hi ha possibilitat de disputar tornejos, i tan sols podrem accedir a partides ràpides contra altres usuaris on podrem prioritzar la recerca amb l'idioma com element de preferència. Podem practicar les nostres habilitats en la Sala d'Entrenament, on contarem amb la possibilitat de detallar els moviments que portarà a terme el rival dirigit per la IA.
Però el millor de tot d’ Street Fighter IV és el sentit del bon gust que transmet el resultat final, amb una perspectiva plana durant la major part del combat, que en determinats instants fa rotar la càmera per a donar-nos un sentit de la profunditat i mostrar-nos espectaculars primers plànols dels lluitadors quan porten a terme els seus moviments especials. El conjunt és dinàmic i atractiu per a la vista, amb una taxa d'imatges per segon vertiginosa i infrangible; i es tracta d'un dels títols de lluita més vistosos de l'actual generació de jocs de lluita. Street Fighter IV fa fàcil el difícil, i es converteix en el millor joc de lluita d'aquesta generació.
L’arribada del videojoc ha permès confirmar tot el que la gent ha vingut dient: Street Fighter IV ha estat concebut tenint en ment una idea molt clara, recuperar l'essència de la saga. Quan ens van arribar les primeres imatges d'aquesta quart lliurament, tots vam quedar una mica impactats pel nou disseny d'aquesta, no en va, el disseny era alguna cosa fora del que ens tenien acostumats i, encara que el seu estil 2D seguia intacte, es fonia amb un entorn tridimensional molt ben elaborat, que recordava clarament al segon lliurament de la saga, i pel que podíem apreciar, Capcom no ho ocultava. No obstant això totes els dubtes es van dissipar amb l'arribada del títol en la seva versió arcade, que ens van permetre confirmar que el rei havia tornat.
Veure Street Fighter IV és veure el desenvolupament que podia imaginar-se del videojoc a principis dels 90. Aquí tota la tècnica s'ha emprat perquè el joc sigui clàssic però no antic. Per començar, l’ Street Fighter IV segueix de forma escrupolosa la tradició de la franquícia de dotar d'un fil argumental per a cadascun dels seus lluitadors. Escollim un lluitador i, a partir d'aquí, se'ns aniran intercalant escenes de vídeos entre lluita i lluita, on ens explicaran la història d'aquest personatge a partir d’espectaculars seqüències d’animació amb estil manga.
Pel que fa a personatges, un total de 24 lluitadors es veuran les cares en aquest nou capítol. Gairebé tots els vam poder veure en les anteriors edicions, des del carismàtic i solitari Ryu al malvat i poderós M.Bison. Tots ells mantenen el seu clàssic repertori de moviments i atacs especials, encara que per descomptat tots han estat actualitzat i ampliats. Però l’Street Fighter IV ha volgut també innovar en aquest camp. Així, tenim a nous lluitadors com Rufus, “El fuerte”, Crimson Viper, Abel i per acabar Seth, qui farà els honors com a enemic final del joc. L’equilibri entre tots els clàssics i els nous és molt bo tant pel que fa a nivell de jugabilitat com en característiques de cadascun d’ells. És molt difícil trobar que un personatges sigui superior a un altre, la qual cosa permet que el títol sigui més assequible als usuaris menys experimentats.
Com en tot renaixement, els debutants i els experts es trobaran amb una sèrie de novetats en el combat. Aquests nous atacs permeten uns combats molt més intensos i espectaculars. Així, Street Fighter IV compta amb una sèrie d’incorporacions com per exemple els Super Combos, Ultra Combos, Moviments EX i el Focus Attacks. Aquest últim t’atorga protecció momentània d’alguns atacs del rival i retornen el dany del cop rebut multiplicat per dos. Això sí, a costa de la pèrdua temporal d’aquest mateix dany a la barra de vida.
Pel que fa als gràfics són òbvies les millores que s’han produït amb el salt de generació des de tots els angles: tant el modelatge dels personatges com dels escenaris són espectaculars. Només destacar que les expressions facials dels personatges. després de rebre un cop són genialment gràfiques. Podem veure, per exemple, els ulls de Blanka sortir-se de les seves òrbites després d'un cop fort a l'estómac, o la mandíbula de Balrog realitzar un moviment lateral impossible després de rebre un Shoryuken de Ken Màsters. Un altre dels aspectes remarcables del disseny és la manya amb el qual s'han dissenyat personatges i escenaris.
Capcom ha sabut durant tota la producció del joc anar millorant allò que no agradava als fans de la saga deixant un aspecte visual i uns dissenys realment increïbles. Els efectes de llums encaixen a la perfecció amb el color del títol, les animacions de cadascun dels personatges són excepcionals i cadascun dels personatges clàssics mantenen el seu esperit intacte, així com també els nous personatges encaixen a la perfecció tant amb l'esquema global del títol com amb els personatges clàssics.
La banda sonora és també quelcom renovat: tots els temes dels personatges i s'han creat nous temes per als nous personatges, la introducció i el menú, tot amb l'esperit que caracteritzava a "Street Fighter II". A més s'ha utilitzat a la majoria de dobladors originals per a la majoria de personatges excepte alguns amb els quals s'han comès veritables crims. En el menú d'opcions, podrem escollir l'idioma dels personatges, si volem que parlin en anglès o en japonès durant els combats i, només en la versió de PS3, podrem canviar l'idioma de la seqüència d'introducció del joc per a escoltar la cançó "Epic" de Faith No Habiti, en japonès.
Després de molta espera, l’Street Fighter IV proposa un mode online per al rei dels jocs de lluita. Per fi, els grans amants del gènere i d’aquesta saga tenen a la seva disposició un mode per combatre amb jugadors de tot el món. No hi ha possibilitat de disputar tornejos, i tan sols podrem accedir a partides ràpides contra altres usuaris on podrem prioritzar la recerca amb l'idioma com element de preferència. Podem practicar les nostres habilitats en la Sala d'Entrenament, on contarem amb la possibilitat de detallar els moviments que portarà a terme el rival dirigit per la IA.
Però el millor de tot d’ Street Fighter IV és el sentit del bon gust que transmet el resultat final, amb una perspectiva plana durant la major part del combat, que en determinats instants fa rotar la càmera per a donar-nos un sentit de la profunditat i mostrar-nos espectaculars primers plànols dels lluitadors quan porten a terme els seus moviments especials. El conjunt és dinàmic i atractiu per a la vista, amb una taxa d'imatges per segon vertiginosa i infrangible; i es tracta d'un dels títols de lluita més vistosos de l'actual generació de jocs de lluita. Street Fighter IV fa fàcil el difícil, i es converteix en el millor joc de lluita d'aquesta generació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario